INSOMNI

Primer de tot m’agradaria que m’expliquessiu  alguna cosa més sobre Insomni a part de lo que podem trobar a la web o al vostre myspace.
Com definiríeu el vostre estil? Influències.

És un estil complicat de definir. Bàsicament ens centrem en fer cançons que ens agradin. N’hi ha que sonen més dures, i d’altres que són més “poppies”. Principalment ens classifiquem com a “rock”, però és una etiqueta molt poc concreta. Influències... cadascú dins del grup en té de molt diferents, des de Metallica o Nickelback fins a Sopa de Cabra o Jarabe de Palo, passant per música clàssica, jazz, funky...

Podríem dir que el vostre estil és una mescla entre ICNIVAD i LAST HOPES ( Els 2 grups d’on proveniu els integrants d’Insomni ). És a dir,  un pop rock més rocker que ICNIVAD i un rock dur més suau que LAST HOPES?

De fet... No, crec que no ho hauríem de dir. És més aviat un estil que deriva del pop d’Icnivad, però molt més contundent i elèctric. Last Hopes va tenir molta importància en la formació del Pau i el Manja, però no és un so que hagi incidit en Insomni.

Quins records teniu d’aquesta època amb els grups anteriors?

Els principis sempre són curiosos. Hi ha moments bons... i dolents, naturalment. Un grup de música és això.

Com vau decidir formar el grup INSOMNI.

El grup, més o menys, ja existia com a Icnivad. Senzillament, al incorporar dos components nous, vam decidir canviar el nom perquè no consideràvem que fóssim el mateix grup, tot i mantenir la majoria del repertori de l’etapa anterior. Després de pensar en uns 3.242 noms diferents, “Insomni” se li va acudir al Manja una nit després d’un assaig. Llavors assajàvem fins les 12 de la nit, dilluns, dimarts i dijous. Ell havia de tornar en cotxe fins a Sabadell, treballava l’endemà i... bé, la relació entre això i el nom del grup és evident.

En quan al vostre treball diari, a part de descarregar rock als escenaris, com us programeu el treball setmanal, assajos, búsqueda de bolos ( no sé si els busqueu vosaltres mateixos o no ), manteniment web, manteniment myspace....

Assajem molt! Hi ha qui diu que massa... Com molts grups, paguem un local per mesos (que ens costa una pasta) i dediquem hores i hores a fer el que ens agrada, que és tocar. La feina fora del buc d’assaig ens la repartim com podem. Hi ha qui manté la web, el myspace, el blog, el facebook i totes aquestes histories, hi ha qui busca bolos, hi ha qui busca xicota... cadascú fa el que pot. Tenim alguna bona gent que ens ajuda en el que pot, però de moment res oficial...

El tema de la configuració i creació dels temes? Teniu algun líder en el grup, o algu que composi les cançons o surten per si soles?

Les idees surten, i composem entre tots. Qualsevol dia arriba algú i diu “Eh, tius, mireu què m’ha sortit”. 4 de cada 5 vegades és una xufa i ho fotem a mar, però de vegades surten coses que ens agraden... i fem cançons.

Com va afectar  la baixa de l’antic cantant  al grup? Com va ser la decisió de buscar-ne un altre, com vau fer l’anunci de búsqueda de cantant, les proves, etc...

En el seu moment va ser un cop molt dur. Ja havíem previst la gravació del disc, i la baixa del Blai va ser inesperada. Vam haver de córrer a buscar cantant. En vam provar un munt, alguns de bons, d’altres de molt bons, i com sempre alguns que... podien millorar. Ens va encantar fer proves perquè la penya ve amb ganes i s’ho curra moltíssim. Al final va ser una mica estrany, perquè tot i que ens havíem decidit per un noi, va acabar cantant el Pere (que fins llavors era el guitarra rítmica).

M’agradaria que m’expliquessiu una mica com va ser l’enregistrament dels 2 videoclips que teniu, tant “Guerra” al 2006, com el nou del 2008. Pel que veig estan fets per Kaktuz  Produccions, almenys el primer. Teniu algun contacte amb la empresa, o simplement vau posar els calers i au.?

La gent de Kaktuz s’ho ha currat molt amb nosaltres. Tenim relació personal amb alguns d’ells, i des del principi va ser genial. Eren estudiants, i nosaltres no havíem fet mai un videoclip. Ens vam servir mútuament com a experiment. Ens ho vam passar teta.

En quant als vostres concerts? Com us vendrieu al públic per tal de que vinguessin als vostres concerts. Oferiu només temes vostres o ho combineu amb versions d’algun grup famós.

Principalment fem temes propis. Mirem de descarregar la nostra música amb molta canya i que la gent s’ho passi bé. De tant en tant colem alguna versió, que a la gent sempre li trempa. Sempre hem intentat fer concerts dinàmics i potents, fins i tot quan no surt res... en fi. Els escenaris són la millor part de ser músic. Ens ho passem molt bé, i la gent ho nota.

Com definiríeu les experiències adquirides amb la participació amb concursos com La Campana ( que per cert vau quedar primers ) i el Connecta’t a Sant Cugat del V que vau quedar quarts?

Si, vam guanyar La Campana! Va ser brutal guanyar un concurs així. El concert de Gràcia va ser increíble. En quant a la pregunta... hem après que els concursos són bons per presentar-s’hi, però dolents si esperes quelcom d’ells. Sempre hi ha una pila de grups, i els criteris dels votants o jurats no són sempre iguals. La música va a qüestió de gustos, i si a algú no li agrada el que fas, no guanyaràs i ja està. No vol dir que siguis millor o pitjor, simplement... que no guanyes el concurs.

Ja per acabar m’agradaria que m’expliquessiu tot lo que volgueu sobre el primer disc del grup “Des d’ara”. Suposo que últimament aquesta ha estat la primera pregunta que us han fet o que us faran ja que és la novetat d’Insomni. ( simplement volia abans d’anar a parar a aquest punt, que la gent conegui una mica el recorregut d’INSOMNI fins a arribar al punt on estem ara )

Com va sorgir el tema del disc?

El grup ja portava molt de temps tocant. La maqueta que vam fer al 2006 es va vendre com xurros (vam exhaurir les 600 còpies en molt poc temps) i vam decidir que molaria fer un disc. Vam agafar el repertori que teníem en el moment de gravar, vam preparar-lo molt... i vam triar 12 temes per al disc. Realment, el “Des d’ara” reflexa el moment en que es trobava Insomni quan el vam gravar.

Experiències?

Gravar és una de les experiències més genials i al mateix temps més frustrants per a qualsevol grup novell. T’obre un món nou de possibilitats i coneixements, però et posa molt de manifest les teves carències, a nivell de grup i també individual. El balanç als Estudis Masamara, després d’un mes de gravació i un munt de birres, frankfurts, birres i també cerveses, va ser que vam fer un disc i ens ho vam passar de collons.

Com teniu pensat promocionar-lo?

Estem estudiant possibilitats. De moment, sense fer promoció de cap tipus, les vendes van molt bé. Anirem fent com es pugui, a base d’entrevistes en ràdios locals, pàgines web i el sistema boca-orella, que funciona bastant bé. Quan tinguem diners per pagar una promo com déu mana... ja la farem.

Qualsevol altre cosa que volgueu afegir aquí és la vostra oportunitat. I moltes gràcies

Insomni és un grup que comença ara, malgrat portar molt de temps tocant. Som una colla d’amics, ens ho passem molt bé tocant junts, i fem una música que ens encanta. Hem fet un disc que ens agrada molt, i ja n’estem preparant un altre que ens agradarà encara més. Però, sobretot, el que ens agrada és fer concerts, que la gent vingui i s’ho passi bé amb nosaltres. Els alimentem amb decibels!