THE BONGO EXPERIENCE

 

Estrenem la secció de crítiques amb la primera demo del quartet de Vilanova i La Geltrú, The Bongo Experience. Tot i no portar ni dos anys junts ( finals de 2006), The Bongo Experience ha aconseguit crear un so característic i personal. Ells mateixos es defineixen com un grup que fa pop-rock fusionat amb bases electròniques. Tot i que en el seu repertori podem trobar pinzellades d’altres estils com el funk,  psicodèlica i el més pur rock-alternatiu dels 90.

M’ha agradat sobretot de la maqueta, que tot i mantenir un estil propi en totes les cançons, en cada una d’elles creen un ambient diferenciat, fent més amena i agradable l’audició de la mateixa,. També cal destacar la bona sonoritat de la demo (grabada als estudis ”GDM” amb Pere Serrano) i la bona afinació  del cantant del grup ( factor en que fallen molts grups, en què la música és molt completa i interessant, però la veu falla ).

Important comentar, abans d’entrar en cada un dels temes, la gran capacitat o virtut, segons la meva humil opinió, que tenen els THE BONGO EXPERIENCE en fer que cap dels seus components destaqui per sobre dels altres, fent destacar el conjunt en bloc: ni grans solos de guitarra, ni bases electròniques exagerades i que predominin. Tot en el seu punt just i necessari.

La demo està composta per 5 temes cantats en anglès, creant en cada una d’elles unes estructures ben definides i variants que fan que l’oient no es quedi indiferent.

Obren el repertori amb My dreams, tema que comença lent amb petits puntejats de guitarra i petits tocs d’electrònica, continuant amb un ritme electrònic ràpid, que el catapulta la tornada de la cançó, basat amb guitarres distorsionades juntament amb la pujada del timbre veu. Al mig de la cançó creen mitjançant base electrònica un pont interessant, per a tornar enganxar altra cop el fil de la cançó per així acabar-la.

Continuen amb Light Men, la cançó més pop-rock de la demo, tirant en l’inici de la cançó a balada, amb ambient electrònic molt subtil, per després d’un riff de guitarra crear un estil més rocker a la tornada, a doble veu.. Acabant la cançó amb un solo decreixent de guitarra.

Amb Chemical Steps, canvien de registre i passen a un estil més funk-electro.
En aquesta cançó hi posaria jo el únic “però” a la demo, res important, simplement opinió personal. En la tornada de la cançó es crea un corus amb veu desgarrada, que complementa la veu principal que està a un to més pop-indie. M’hagués agradat la veu principal fos en aquesta part més rockera, un pèl més trencada, per continuar igual en la resta de la cançó. Un “però” de 10 – 20 segons no espatlla tot i així la resta de la cançó

Amb Rare Song, la banda podria crear una BSO de una pel·licula d’intriga-acció.
Inici electrònic que crea un ambient d’intriga, amb pinzellades subtils de guitarra distorsionada. Cap al mig de la cançó arriba una tornada curta però més rockera que em fa viatjar a una història d’acció completament, per tornar a l’ambient electrònic d’intriga altra cop. Combinen les diferent parts intriga-acció fins arribar al final de la cançó amb un canvi TOTAL que m’ha impactat i realment sorprès i que segurament no deixarà a ningú indeferent, amb un solo de guitarra allargant les notes i amb un ambient electrònic interessant de fons.

Per tancar el repertori Affliction, que comença amb ritme bateria sol seguit amb petits puntejats jazzistics de guitarra  sobre base funk, per completar posteriorment una tornada potent amb veu desgarrada tipus els Nirvana . Combinant durant tot el tema aquests canvis, finalitza la cançó i la demo del grup-

Se’ns dubte una molt bona demo, esperant que el grup continua igual i tregui aviat un segon treball, ja que il·lusió i bones maneres en tenen de sobres.
Si voleu escoltar les seves cançons ho podeu fer a través del seu myspace: www.myspace.com/thebongoexperience